En aquesta entrada he investigat el què s'entèn pels cicles narratius de Maria Àngels Anglada, què caracteritza cada uns dels cicles i quines obres els composen.
L’autora va fer una classificació no cronològica per temes. Les obres narratives de l’autora es presenten segons
l’organització que en va fer ella mateixa poc abans de morir. Així doncs, no
estan ordenades cronològicament sinó en tres cicles temàtics:
- El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore,
Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar
els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i
el món clàssic.
- El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em
dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon
cicle és Vic i l’Empordà.
- El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle,
conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies
d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en
tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia.
En aquesta entrada ferem una breu introducció d'un dels temes claus que trobem en el llibre Quadern d'Aram de Maria Angels Anglada: el conflicte armeni.
Per tal d'executar el text hem utilitzat les següents preguntes per establir una pauta i que aquesta mostri amb claredat el tema ja esmentat:
Què és i on és Armènia?
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"?
La República d'Armènia o Armènia és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a Europa per raons històriques i culturals. Armènia es troba amb: Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est.
L'origen del territori comença històricament amb la Partició de l'Imperi Otomà que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
La partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra, encara que els adversaris de l'Imperi Otomà, estaven en desacord sobre els seus contradictoris propòsits de posguerra. Després de l'Ocupació d'Istanbul per part de tropes britàniques i franceses, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana
el 1923, que consolidava bona part de
les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.
