Agència de càsting

L'exercici que farem a continuació és tracta d'un petit resum de la personalitat de cada un dels personatges de Mar i cel, i, seguidament, adjuntar una fotografia d'un actor o actriu, que, físicament, pugui tenir una semblança amb el personatge.

 

Blanca

És una de les protagonistes de l'obra. És una dona sensible i religiosa.
Està presonera en el vaixell. És la filla de Carles i es la cosina de Ferran. Quan van ser assaltats per el vaixell musulmà, la portaven cap a un convent per fer-la monja.

Saïd

És el capità del vaixell musulmà. Es presenta com un home dur i que és respectat per part dels altres pirates però a mesura que va transcorrent la obra es va fent més sensible a causa del seu enamorament cap a Blanca. El seu pare era musulmà i la seva mare era cristiana.

Carles

És el pare de Blanca. Sempre mostra una actitud de rebuig respecte a en Saïd i a la resta de pirates musulamens. En certa manera és egoísta ja que no accepta als sentiments de la Blanca cap a en Saïd.

 

Ferran

És el cosí de la Blanca. La seva família el volien fer casar amb Blanca. Encara que al principi la seva relació amb en Saïd era molt negativa, al final reconeix que és un home noble.

Joanot

És un cristià que està amb la tripulació del vaixell musulmà. És un renegat cristià, que va fugir de territori cristià després de matar a la seva esposa i és va unir a la tripulació de Saïd. Aquest fet el fa mal viure i per perdonar el seu pecat intenta ajudar els cristians.A més, Saïd el va nombrar com al segon més important del vaixell després del capità.

Hassen

És l'home de confiança de Saïd, fa tot el que aquest li demana i el defensa sempre.

Malek

Al principi de la obra és el segon més important de la tripulació però Saïd li treu aquest càrrec perquè veu que li fa la competència en el seu càrrec. Sempre mostra una actitud crítica respecte al que fa el capità.

Mahomet

Pirata musulmà que té un paper secundari i que es posa de part de Malek en alguns moments.

Biografia Àngel Guimerà

Àngel Guimerà i Jorge (Santa Cruz de Tenerife, 1845 - Barcelona, 1924)

Va ser un  dramaturg, polític i poeta. Cal destacar que és l'únic dramaturg català del segle XIX que traspassa fronteres a escala europea. 

La seva obra, que uneix una aparença romàntica i els elements principals del realisme, el va fer un dels màxims responsables del ressorgiment de les lletres catalanes a finals del segle XIX.

Es traslladà a Catalunya el 1853 i va passà la seva infantesa al Vendrell. Estudià El 1853 es traslladà a Catalunya i passà la infantesa al Vendrell. Estudià després a Barcelona. Va iniciar la seva activitat literària amb la redacció de versos en castellà, però es donà a conèixer per les seves col·laboracions periodístiques catalanes: escrivia en La Jove Catalunya i el 1871 va esdevenir un dels fundadors del setmanari La Renaixença que, posteriorment, ja convertit en diari, va dirigir ell mateix.
Va participar en els Jocs Florals del 1977, en els quals va aconseguir un èxit extraordinari i va ser proclamat Mestre en Gai Saber. Les composicions poètiques de Guimerà varen ser recollides a Poesies (1887), Glorioses (1913), Segon llibre de poesies (1920) i Poesies (1924).
El 1882 es va afegir al Centre Català i al grup polític de Valentí Almirall. El 1889 va ser escollit president de la Lliga de Catalunya. A més, Guimerà va ser un dels portadors del Memorial de Greuges a Madrid.
El 1895 va ser elegit president de l'Ateneu barcelonès i pronuncià, per primera vegada en la història, el discurs inaugural en català. Els seus discursos polítics van ser recullits i publicats el 1906 amb el títol de Cants a la Pàtria.
La seva activitat com a dramaturg comença amb la representació de Gal·la Placídia (1879).
La seva producció teatral es pot dividir en quatre etapes:
La primera comprèn des de Gal·la Placídia fins l'any 1890 amb obres de caràcter històrico-romàntic: Judit de Welp (1883), Mar i cel (1888), La boja (1890) etc.
La segona etapa (1890-1900) dóna entrada a plantejaments i solcuions de caràcter realista i social: La sala d'espera (1890), En Pólvora (1893), Maria Rosa (1894) etc.
La tercera etapa (1901-1911) es caracteritza per una banda per connectar amb els corrents europeus, i per retornar a les solucions de la primera etapa: Arran de Terra (1901), L'aranya (1906, La reina jove (1911) etc.
La seva última etapa representa el retorn als temes i tècniques de la primera època, per així, reviure els èxits de la joventut: Indíbil i Mandoni (1917), Al cor de la nit (1918), Joan Dalla (1921) etc.

La seva triple activitat com a poeta, dramaturg i polític li va fer guanyar una gran popularitat, va ser nomentat fill adoptiu de Barcelona i el seu enterrament va ser una autèntica manifestació popular.

Fem el Xafarder

La primera tasca que farem en aquest bloc serà l'anàlisi de tres enllaços de diferents pàgines webs que tracten la literatura catalana.

ENLLAÇ 1.

En aquest primer enllaç s'observa una pàgina amb una informació molt dedicada a l'àmbit estudiantil, amb apunts i algunes preguntes després de cada text que pretèn ajudar en la comprensió lectora. La pàgina sembla bastant fiable però és veu tot des d'un punt de vista molt acadèmic ja que tracta molt la literatura del passat, i de la majoria de moviments literàris dels últims 100 anys. 
L'aparença que dóna el bloc és de ser bastant carregat i una mica pessat, però en general el contingut es veu fiable ja que hi ha la informació de cada text, com són l'autor, l'any...
Per l'estudi de la literatura antiga pot ser útil.

ENLLAÇ 2.

El segon enllaç és totalment diferent ja que tracta la literatura catalana més actual, amb un catàleg de llibres que facilita molt el poder aconseguir els llibres. A més, també hi ha un apartat on hi ha una base de dades que et dóna una sèrie d'enllaços per tal d'extendre el camp d'informació sobre la mateixa literatura. Per tant, és un enllaç molt adequat per els estudiants de literatura que estiguin interessats sobretot en una literatura més actual.

ENLLAÇ 3.

En aquest últim enllaç podem veure una pàgina web molt més visualt, que té una utilitat molt més pràctica ja que la fem servir per situar i localitzar l'autor o autora, i les seves obres. A més, ens permet imaginar on està ambientada l'obra i com es va inspirar l'autor, a més, si també sabem el context històric podem deduir el contingut principal de l'obra.