Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

Després d'haver estudiat el simbolisme i el postsimbolisme en companyia del poeta líric Màrius Torres, la última activitat proposada del curs és escriure el nostre poema simbolista; aquest és el meu!

Etern crepuscle

El cel s’ennegreix sobre casa nostre,

les finestres es taquen de llàgrimes transparents,

una aranya de potes afilades teixeix una tela sobre els teus ulls,

la lluna toca a la porta, et ve a buscar.

I abans que els nostres camins es tornin a trobar,

veig el riu més llarg obrint-se davant meu,

acompanyat pels dies més incerts i les nits més doloroses,

creuant terres i paisatges, però sense enlloc on desembocar

I ara que puc comptar les hores de l’eternitat,

ara que veig la veritat desdibuixada en el teu rostre pàl·lid,

ara que entenc quan hem perdut,

ara que el crepuscle es mostra disposat a guiar-me.

Comprenc que mai hauríem hagut de ser;

com dos arbres florits que barrejaven les seves essències,

com dos llavis que s’ajuntaven davant de les mateixes dents,

com dues pestanyes que protegien els mateixos ulls.

Heu llegit la novel.la? sí oi? (Mapa recorregut Quadern d'Aram)

1.Trebisonda -> lloc on viuen Aram i la seva família al principi de la història quan encara no estàn en guerra amb els turcs. En les petites escenes que Aram i Marik recorden Trebisonda la descriuen com una terra acollidora i tranquil·la.

2.Monestir de Narek -> monestir on Aram i la seva mare, Marik, van a peregrinar després que Marik ho prometès ja que Aram va està molt malalt de petit. Marik va prometre que si el seu fill es curava, farien un viatge fins al monestir.

3.Van -> ciutat on viuen els parents de Marik que els reben a casa seva durant el viatge al Monestir de Narek. Són aquests mateixos parents que fugen amb ells quan sorgeix el conflicte amb els turcs.

4.Ecmiadzin -> ciutat que els serveix de refugi. 

5.Jerevan -> ciutat on s'instal·len Aram, Marik i la resta de familiars i que durant un temps és un lloc segur. 

6.Atenes -> país que acull a Aram, Marik i la resta de refugiats armenis després de l'extermini turc. 

7.Corint i 8.Patràs -> són dues illes gregues on Aram i Marik s'estàn un temps. Allà, Aram, coneixerà el que resultarà ser el seu millor amic Iorgos. Iorgos i la seva família ajudaràn molt a Marik i Aram. 

9.Brindisi -> ciutat de pas per arribar a Marsella. 

10.Gènova -> última ciutat que utilitzen per fer escala per arribar al seu destí final, Marsella. 

11.Marsella -> lloc on finalment s'instal·len Marik i Aram per viure. Allà hi ha una petita comunitat d'armenis amb els quals fan alguns lligams. Serà allà on Marik es casarà de nou, Aram, en canvi, es casarà amb una germana de Iorgos, la dada de si anirà a viure a Grècia no queda clara. 

Figures retòriques

LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES

1.Oxímoron -> ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l'un a l'altre.
2.Metàfora -> referència a un concepte a partir d'un altre que hi guarda certa semblança.
3.Sinestesia -> ús de trets propis d'un sentit del cos per descriure quelcom referit a un altre sentit.
4.Enumeració -> detall de les parts d'un concepte punt a punt.
5.Comparació -> posar de relleu les semblances entre dos referents.
6.Sinecdoque -> forma de metonímia en la qual una part es refereix al tot.
7.Apostrofe -> direcció de l'atenció de l'audiència cap a una abstracció personificada
8.Personificació -> atribució de qualitats a un objecte ananimat
9.Metonímia -> relació entre significats basada en una relació de contigüitat
10.Paral·lelisme -> ús d'estructures sintàctiques similars en dues oracions o versos consecutius.
EXEMPLES DE FIGURES RETÒRIQUES DE MÀRIUS TORRES

1.Tenebra clara.
2.Més enllà del gual.
3.Ànima madura
4.sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!
5.Com una aigua secreta...
6.Sentir els teus passos allà lluny...
7.o tarda clara de Novembre
8. ànimes que corren
9.un crit etern de la larva, l'arrel i la semença
10. grocs de lliris, verds de pau 


EXEMPLES DE FIGURES RETÒRIQUES

1.Oxímoron -> orfe de llum, sota del sol que crema (Joan Maragall)
2.Metàfora -> Un trau sinuós, obert al mig d'aquest tapís obscur 
3.Sinestesia -> El temps giraria verd o roig, com endogalada angoixa.
4.Enumeració -> Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall
5.Comparació -> És rodó com una pilota"6.Sinecdoque -> donar el pa als obrers.
7.Apostrofe -> Oh, sol, escolta'm!
8.Personificació -> Escolta, Espanya, -la veu d'un fill que et parla en llengua –no castellana
9.Metonímia -> La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat.
10.Paral·lelisme ->de boca desdentegada a boca desdentegada, de fortor de caliquenya a fortor de caliquenya.
 

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme?

El simbolisme és un moviment artístic del darrer terç del segle XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir.


En què es diferencia del post-simbolisme?  

El Postsimbolisme és un corrent poètic que va heretar la tradició simbolista, però que a diferència d'aquesta ha incrementat visiblement, va portar fins als extrems la complexitat la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país. 


Qui és Baudelaire? 

Va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. A més, va ser el principal representant de l'Escola Simbolista i la seva obra Les flors del mal (1857), es considera que marca el començament del moviment simbolista.

Com és que una obra publicada el 1857 influencia un autor dels anys 30 del segle XX? 

Les flors del mal és una recopilació de poemes que marca el començament del moviment literari del simbolisme. En aquest cas aquesta obra va acabar influenciant a Marius Torres degut a que les dues pertanyen al mateix corrent literari cosa que els hi permet tenir trets comuns en l'estructura de les dues obres i en les bases filosòfiques i literàries que segueixen.

Els cicles narratius d'Anglada

En aquesta entrada he investigat el què s'entèn pels cicles narratius de Maria Àngels Anglada, què caracteritza cada uns dels cicles i quines obres els composen.


L’autora va fer una classificació no cronològica per temes. Les obres narratives de l’autora es presenten segons l’organització que en va fer ella mateixa poc abans de morir. Així doncs, no estan ordenades cronològicament sinó en tres cicles temàtics:

- El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic. 

- El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà. 

- El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia.

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

En aquesta entrada ferem una breu introducció d'un dels temes claus que trobem en el llibre Quadern d'Aram de Maria Angels Anglada: el conflicte armeni. 
Per tal d'executar el text hem utilitzat les següents preguntes per establir una pauta i que aquesta mostri amb claredat el tema ja esmentat: 

Què és i on és Armènia?
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"? 


La República d'Armènia o Armènia és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a  Europa per raons històriques i culturals. Armènia es troba amb: Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. 
L'origen del territori comença històricament amb la Partició de l'Imperi Otomà que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
La partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra, encara que els adversaris de l'Imperi Otomà, estaven en desacord sobre els seus contradictoris propòsits de posguerra. Després de l'Ocupació d'Istanbul per part de tropes britàniques i franceses, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana el 1923, que consolidava bona part de les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.

Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Espriu, bon coneixedor de l'antiguitat clàssica utilitza sovint elements de la literatura i mitologia grega i romana. Espriu, però, també era un bon coneixedor de la literatura bíblica. No és estrany,doncs, que a la seva obra aparegui elements d'aquestes dues tradicions. En aquesta entrada he nnvestiguat quins són els mites de Esther i de Fedra i de quina manera els incorpora Espriu a la seva obra. 

FEDRA

Fedra és un personatge de la mitologia grega. 
Fedra era una princesa cretenca, filla de Minos i de Pasífae, i germana d'Ariadna. Va ser raptada per Teseu, després d'abandonar aquest a la seva germana Ariadna, per casar-s'hi. D'aquesta unió van tenir dos fills: Acamant i Demofonte.

Fedra es va enamorar del que era el seu fillastre, Hipòlit, fill de Teseu i la reina de les amazones Antíope, però Hipòlit va rebutjar les seves insinuacions, per la qual cosa Fedra, ressentida, el va acusar davant el seu pare d'haver intentat violar-la i es va suïcidar. Irritat, Teseu va lliurar al seu fill a la fúria de Posidó, qui va enviar un monstre marí que va espantar als cavalls d'Hipòlit, que va ser arrossegat i va resultar greument ferit. Artemis va revelar llavors que Afrodita els havia parat una trampa i pare i fill es van reconciliar abans que Hipòlit morís.

- En aquest aspecte la obra d'Espriu i el mite tenen en comú l'aspecte de l'amor entre mare/pare cap al fill/filla. Conegut com a complexe d'Èdip o d'Electra.

ESTHER

Esther era la filla de Abicail, de la tribu de Benjamí, una de les dues tribus que constituïen el regne de Judà abans de la seva destrucció pels babilonis i la deportació, l'any 597 , de l'elit del regne a les províncies de l'Imperi persa.
A la mort dels seus pares va ser adoptada pel seu cosí Mardoqueu el qual ocupava una funció administrativa al palau reial de Susa. El Rei Assuer va voler triar com a esposa una verge i Ester estava entre aquelles a les quals es va dur a la casa del Rei i es va confiar a cura de Hegaí el guardià de les dones. Va mantenir en secret que era jueva, com li aconsellà el seu cosí Mardoqueu. Esther va ser escollida per la seva bellesa i encant però sobretot per la seva discreció i prudència i es va convertir en la reina dels Medes.
Quan el primer ministre Aman, fill d'Hamedata el agagueo, un home ple d'intrigues, va decidir matar tots els jueus del regne per apoderar dels seus béns, principalment perquè Mardoqueu no s'inclinava davant seu com ho havia ordenat el rei. Quan se li va preguntar a Mardoqueu perquè traspassava el mandat real, ell declara que era jueu i per manament religiós no pot accedir a tal cosa ja que Aman (Haman) era descendent dels amalequites (agaguita, agagueo) i per tant enemics del Déu de Mardoqueu. Aman jura destruir als jueus per aquesta causa. Amman aconsegueix aprovar sota segell real un edicte d'extermini dels jueus  i es va distribuir a totes les províncies en diferents idiomes. Aman ignorava que Ester era jueva.
De conformitat amb la informació i el consell de Mardoqueu, Esther va revelar al rei el propòsit innocu del complot de Amán. La reacció d'aquest va fer que augmentés la còlera del rei i Aman va ser penjat. A petició d'Ester, el rei promulgà un segon decret autoritzant als jueus a defensar la seva vida en el dia que s'havia fixat per al seu extermini. A causa del edicte del rei i per por a Mardoqueu, que havia reemplaçat a Amman com a primer ministre els governadors i oficials de l'imperi, van ajudar als jueus a aconseguir una victòria total sobre els seus enemics. Les instruccions de Mardoqueu confirmades per Ester, van establir que els jueus celebressin anualment la festa de Purim, costum que ha continuat fins a l'actualitat. 

- En aquest aspecte veiem la baralla i el conflicte entre companys de poble i de pàtria, que viuen en el mateix territori però que tot hi així per un seguit de disputes superficials és barallen. En el cas d'Esther, aquesta, que podria ser la clau per solucionar el conflicte, es relaciona amb Antígona d'Espriu que, a diferència de la reina, no sobreviu quan mostra la justícia i intenta aplicar-la per la seva pròpia mà, desobeïnt a Creont.