Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

Després d'haver estudiat el simbolisme i el postsimbolisme en companyia del poeta líric Màrius Torres, la última activitat proposada del curs és escriure el nostre poema simbolista; aquest és el meu!

Etern crepuscle

El cel s’ennegreix sobre casa nostre,

les finestres es taquen de llàgrimes transparents,

una aranya de potes afilades teixeix una tela sobre els teus ulls,

la lluna toca a la porta, et ve a buscar.

I abans que els nostres camins es tornin a trobar,

veig el riu més llarg obrint-se davant meu,

acompanyat pels dies més incerts i les nits més doloroses,

creuant terres i paisatges, però sense enlloc on desembocar

I ara que puc comptar les hores de l’eternitat,

ara que veig la veritat desdibuixada en el teu rostre pàl·lid,

ara que entenc quan hem perdut,

ara que el crepuscle es mostra disposat a guiar-me.

Comprenc que mai hauríem hagut de ser;

com dos arbres florits que barrejaven les seves essències,

com dos llavis que s’ajuntaven davant de les mateixes dents,

com dues pestanyes que protegien els mateixos ulls.