Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Espriu, bon coneixedor de l'antiguitat clàssica utilitza sovint elements de la literatura i mitologia grega i romana. Espriu, però, també era un bon coneixedor de la literatura bíblica. No és estrany,doncs, que a la seva obra aparegui elements d'aquestes dues tradicions. En aquesta entrada he nnvestiguat quins són els mites de Esther i de Fedra i de quina manera els incorpora Espriu a la seva obra. 

FEDRA

Fedra és un personatge de la mitologia grega. 
Fedra era una princesa cretenca, filla de Minos i de Pasífae, i germana d'Ariadna. Va ser raptada per Teseu, després d'abandonar aquest a la seva germana Ariadna, per casar-s'hi. D'aquesta unió van tenir dos fills: Acamant i Demofonte.

Fedra es va enamorar del que era el seu fillastre, Hipòlit, fill de Teseu i la reina de les amazones Antíope, però Hipòlit va rebutjar les seves insinuacions, per la qual cosa Fedra, ressentida, el va acusar davant el seu pare d'haver intentat violar-la i es va suïcidar. Irritat, Teseu va lliurar al seu fill a la fúria de Posidó, qui va enviar un monstre marí que va espantar als cavalls d'Hipòlit, que va ser arrossegat i va resultar greument ferit. Artemis va revelar llavors que Afrodita els havia parat una trampa i pare i fill es van reconciliar abans que Hipòlit morís.

- En aquest aspecte la obra d'Espriu i el mite tenen en comú l'aspecte de l'amor entre mare/pare cap al fill/filla. Conegut com a complexe d'Èdip o d'Electra.

ESTHER

Esther era la filla de Abicail, de la tribu de Benjamí, una de les dues tribus que constituïen el regne de Judà abans de la seva destrucció pels babilonis i la deportació, l'any 597 , de l'elit del regne a les províncies de l'Imperi persa.
A la mort dels seus pares va ser adoptada pel seu cosí Mardoqueu el qual ocupava una funció administrativa al palau reial de Susa. El Rei Assuer va voler triar com a esposa una verge i Ester estava entre aquelles a les quals es va dur a la casa del Rei i es va confiar a cura de Hegaí el guardià de les dones. Va mantenir en secret que era jueva, com li aconsellà el seu cosí Mardoqueu. Esther va ser escollida per la seva bellesa i encant però sobretot per la seva discreció i prudència i es va convertir en la reina dels Medes.
Quan el primer ministre Aman, fill d'Hamedata el agagueo, un home ple d'intrigues, va decidir matar tots els jueus del regne per apoderar dels seus béns, principalment perquè Mardoqueu no s'inclinava davant seu com ho havia ordenat el rei. Quan se li va preguntar a Mardoqueu perquè traspassava el mandat real, ell declara que era jueu i per manament religiós no pot accedir a tal cosa ja que Aman (Haman) era descendent dels amalequites (agaguita, agagueo) i per tant enemics del Déu de Mardoqueu. Aman jura destruir als jueus per aquesta causa. Amman aconsegueix aprovar sota segell real un edicte d'extermini dels jueus  i es va distribuir a totes les províncies en diferents idiomes. Aman ignorava que Ester era jueva.
De conformitat amb la informació i el consell de Mardoqueu, Esther va revelar al rei el propòsit innocu del complot de Amán. La reacció d'aquest va fer que augmentés la còlera del rei i Aman va ser penjat. A petició d'Ester, el rei promulgà un segon decret autoritzant als jueus a defensar la seva vida en el dia que s'havia fixat per al seu extermini. A causa del edicte del rei i per por a Mardoqueu, que havia reemplaçat a Amman com a primer ministre els governadors i oficials de l'imperi, van ajudar als jueus a aconseguir una victòria total sobre els seus enemics. Les instruccions de Mardoqueu confirmades per Ester, van establir que els jueus celebressin anualment la festa de Purim, costum que ha continuat fins a l'actualitat. 

- En aquest aspecte veiem la baralla i el conflicte entre companys de poble i de pàtria, que viuen en el mateix territori però que tot hi així per un seguit de disputes superficials és barallen. En el cas d'Esther, aquesta, que podria ser la clau per solucionar el conflicte, es relaciona amb Antígona d'Espriu que, a diferència de la reina, no sobreviu quan mostra la justícia i intenta aplicar-la per la seva pròpia mà, desobeïnt a Creont.