Antígona i el teatre contemporàni: Bertrold Brech i Jean Anouilh

L'obra d'espriu "Antígona" ha estat relacionada am dues antígones de dos autors contemporanis a Espriu. Brecht i Anouilh escriuen dues antígones amb les seves "peculiaritats". En aquesta entrada he fet una ressenya de la vida d'aquests dos personatges i de les peculiaritats de les seves antígones.


Berthold Brecht

(Augsburg, 10 de febrer de 1898 - Berlín, 14 d'agost de 1956) va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Fou guardonat repetides vegades, tant a l'Alemanya de l'Est com a la de l'Oest, així com internacionalment.

Fill de Bertolt Friedrich Brecht i de Sofie Brecht, Bertolt va assistir a l'escola primària des de 1908, i a l'escola secundària a Augsburg fins el 1917. A continuació va començar a estudiar medicina, però va haver d'interrompre els seus estudis l'any següent ja que el van cridar a files com a soldat sanitari en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial. Durant aquest temps va conèixer a Paula Banholzer, la qual va donar llum al seu fill Frank. Tot fent de soldat alemany, en Frank cauria a Rússia durant la Segona Guerra Mundial.


L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'acció al Berlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidència entra la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Però si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i sí que podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per aquest últim imprimeixen a l'obra una certa modernitat que no tenia el text inicial. Amb tot té el seu segell original i la concepció pessimista del món és el que pesa en la seva obra.


Jean Anouilh

(Bordeus 23 de juny de 1910 – Lausanne 3 d’octubre de 1987).
Escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre, éssent la més cèlebre Antígona. Fill de pares basco-francesos residents a París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. A la seva adolescència va estudiar dret i va treballar en una agència de publicitat. Als 18 anys, va començar la seva vida teatral.
La seva obra més cèlebre és Antígona, una adaptació de l’obra tràgica de Sòfocles, va ser escrita al 1942 i representada per primer cop al 1944.

Antígona és una obra dels anys negres, quan França va ser derrotada pels exèrcits nazis i va caure en l’ocupació Alemanya.
El 1942 Anouilh residia a París, que estava ocupada pels alemanys des de l’enfonsament de 1940 i l’armistici. La república va ser abolida i reemplaçada per l’estat francès, sota la direcció del mariscal Pétain. Llavors França es va dividir en diverses regions: una zona lliure al sud; una zona ocupada al nord, sota l’administració del règim de Vichy; una zona d’administració alemanya per als departaments del nord i de la Pas-de-Calais, relacionats amb Bèlgica (zona annexionada al Reich: Alsàcia i Lorena ) sota el control dels alemanys; i una zona d’ocupació italiana al sud-est (Savoia).
Charles de Gaulle, negant l’armistici i el govern de Vichy, va fer una crida als francesos el 18 de juny de 1940 des de Londres agrupant així al seu voltant les Forces Franceses Lliures (F.F.L.). Va ser el principi de la resistència.