Fem de poetes (Ep!, simbolistes)

Després d'haver estudiat el simbolisme i el postsimbolisme en companyia del poeta líric Màrius Torres, la última activitat proposada del curs és escriure el nostre poema simbolista; aquest és el meu!

Etern crepuscle

El cel s’ennegreix sobre casa nostre,

les finestres es taquen de llàgrimes transparents,

una aranya de potes afilades teixeix una tela sobre els teus ulls,

la lluna toca a la porta, et ve a buscar.

I abans que els nostres camins es tornin a trobar,

veig el riu més llarg obrint-se davant meu,

acompanyat pels dies més incerts i les nits més doloroses,

creuant terres i paisatges, però sense enlloc on desembocar

I ara que puc comptar les hores de l’eternitat,

ara que veig la veritat desdibuixada en el teu rostre pàl·lid,

ara que entenc quan hem perdut,

ara que el crepuscle es mostra disposat a guiar-me.

Comprenc que mai hauríem hagut de ser;

com dos arbres florits que barrejaven les seves essències,

com dos llavis que s’ajuntaven davant de les mateixes dents,

com dues pestanyes que protegien els mateixos ulls.

Heu llegit la novel.la? sí oi? (Mapa recorregut Quadern d'Aram)

1.Trebisonda -> lloc on viuen Aram i la seva família al principi de la història quan encara no estàn en guerra amb els turcs. En les petites escenes que Aram i Marik recorden Trebisonda la descriuen com una terra acollidora i tranquil·la.

2.Monestir de Narek -> monestir on Aram i la seva mare, Marik, van a peregrinar després que Marik ho prometès ja que Aram va està molt malalt de petit. Marik va prometre que si el seu fill es curava, farien un viatge fins al monestir.

3.Van -> ciutat on viuen els parents de Marik que els reben a casa seva durant el viatge al Monestir de Narek. Són aquests mateixos parents que fugen amb ells quan sorgeix el conflicte amb els turcs.

4.Ecmiadzin -> ciutat que els serveix de refugi. 

5.Jerevan -> ciutat on s'instal·len Aram, Marik i la resta de familiars i que durant un temps és un lloc segur. 

6.Atenes -> país que acull a Aram, Marik i la resta de refugiats armenis després de l'extermini turc. 

7.Corint i 8.Patràs -> són dues illes gregues on Aram i Marik s'estàn un temps. Allà, Aram, coneixerà el que resultarà ser el seu millor amic Iorgos. Iorgos i la seva família ajudaràn molt a Marik i Aram. 

9.Brindisi -> ciutat de pas per arribar a Marsella. 

10.Gènova -> última ciutat que utilitzen per fer escala per arribar al seu destí final, Marsella. 

11.Marsella -> lloc on finalment s'instal·len Marik i Aram per viure. Allà hi ha una petita comunitat d'armenis amb els quals fan alguns lligams. Serà allà on Marik es casarà de nou, Aram, en canvi, es casarà amb una germana de Iorgos, la dada de si anirà a viure a Grècia no queda clara. 

Figures retòriques

LLISTAT DE FIGURES RETÒRIQUES

1.Oxímoron -> ús de dos termes junts que sovint es contradiuen l'un a l'altre.
2.Metàfora -> referència a un concepte a partir d'un altre que hi guarda certa semblança.
3.Sinestesia -> ús de trets propis d'un sentit del cos per descriure quelcom referit a un altre sentit.
4.Enumeració -> detall de les parts d'un concepte punt a punt.
5.Comparació -> posar de relleu les semblances entre dos referents.
6.Sinecdoque -> forma de metonímia en la qual una part es refereix al tot.
7.Apostrofe -> direcció de l'atenció de l'audiència cap a una abstracció personificada
8.Personificació -> atribució de qualitats a un objecte ananimat
9.Metonímia -> relació entre significats basada en una relació de contigüitat
10.Paral·lelisme -> ús d'estructures sintàctiques similars en dues oracions o versos consecutius.
EXEMPLES DE FIGURES RETÒRIQUES DE MÀRIUS TORRES

1.Tenebra clara.
2.Més enllà del gual.
3.Ànima madura
4.sense timó, ni rems, ni vela, ni llast de records!
5.Com una aigua secreta...
6.Sentir els teus passos allà lluny...
7.o tarda clara de Novembre
8. ànimes que corren
9.un crit etern de la larva, l'arrel i la semença
10. grocs de lliris, verds de pau 


EXEMPLES DE FIGURES RETÒRIQUES

1.Oxímoron -> orfe de llum, sota del sol que crema (Joan Maragall)
2.Metàfora -> Un trau sinuós, obert al mig d'aquest tapís obscur 
3.Sinestesia -> El temps giraria verd o roig, com endogalada angoixa.
4.Enumeració -> Drap de la pols, escombra, espolsadors, plomall, raspall
5.Comparació -> És rodó com una pilota"6.Sinecdoque -> donar el pa als obrers.
7.Apostrofe -> Oh, sol, escolta'm!
8.Personificació -> Escolta, Espanya, -la veu d'un fill que et parla en llengua –no castellana
9.Metonímia -> La teva mà, un dring de glaç al vidre i un glop daurat.
10.Paral·lelisme ->de boca desdentegada a boca desdentegada, de fortor de caliquenya a fortor de caliquenya.
 

Notes sobre el post-simbolisme

Què és el simbolisme?

El simbolisme és un moviment artístic del darrer terç del segle XIX, que presenta imatges oposades a la realitat visible o científica per a demostrar que existeix una realitat amagada que, si no és possible de conèixer, és almenys possible d'intuir.


En què es diferencia del post-simbolisme?  

El Postsimbolisme és un corrent poètic que va heretar la tradició simbolista, però que a diferència d'aquesta ha incrementat visiblement, va portar fins als extrems la complexitat la poesia pura que es veu influïda pels esdeveniments polítics del país. 


Qui és Baudelaire? 

Va ser un poeta, crític i traductor francès. Va ser un dels poetes més influents del segle XIX, i se'l va anomenar "el poeta maleït" degut a la seva vida de bohèmia i als seus excessos. A més, va ser el principal representant de l'Escola Simbolista i la seva obra Les flors del mal (1857), es considera que marca el començament del moviment simbolista.

Com és que una obra publicada el 1857 influencia un autor dels anys 30 del segle XX? 

Les flors del mal és una recopilació de poemes que marca el començament del moviment literari del simbolisme. En aquest cas aquesta obra va acabar influenciant a Marius Torres degut a que les dues pertanyen al mateix corrent literari cosa que els hi permet tenir trets comuns en l'estructura de les dues obres i en les bases filosòfiques i literàries que segueixen.

Els cicles narratius d'Anglada

En aquesta entrada he investigat el què s'entèn pels cicles narratius de Maria Àngels Anglada, què caracteritza cada uns dels cicles i quines obres els composen.


L’autora va fer una classificació no cronològica per temes. Les obres narratives de l’autora es presenten segons l’organització que en va fer ella mateixa poc abans de morir. Així doncs, no estan ordenades cronològicament sinó en tres cicles temàtics:

- El cicle “Trio de Mitilene” comprèn les novel·les Viola d’amore, Artemísia i El violí d’Auschwitz. La voluntat de l’autora és destacar els elements fonamentals de la seva obra, en aquest cicle és la música i el món clàssic. 

- El cicle “Dues planes” conté Les Closes, Flors per a Isabel, No em dic Laura i L’agent del rei. El denominador comú de tot aquest segon cicle és Vic i l’Empordà. 

- El cicle “Mediterrànies”, Quadern d’Aram forma part d’aquest cicle, conjuntament amb les narracions També a tu, Cleanòrides i Sandàlies d’escuma. Els elements fonamentals d’aquest cicle és la Mediterrània en tota la seva extensió, des de Catalunya a Turquia.

El quadern d'Aram: la literatura testimonial

En aquesta entrada ferem una breu introducció d'un dels temes claus que trobem en el llibre Quadern d'Aram de Maria Angels Anglada: el conflicte armeni. 
Per tal d'executar el text hem utilitzat les següents preguntes per establir una pauta i que aquesta mostri amb claredat el tema ja esmentat: 

Què és i on és Armènia?
Què era l'Imperi Otomà i quin paper juga a la primera guerra mundial?
Què, quan, va ser i perquè va ser l'anomenat "Genocidi Armeni"? 


La República d'Armènia o Armènia és un país del Caucas, des del 1990 una república independent que es va segregar de la Unió Soviètica. Geogràficament l'estat armeni pertany a Àsia, tot i que està fortament lligat a  Europa per raons històriques i culturals. Armènia es troba amb: Geòrgia al nord, l'Azerbaidjan a l'est, Turquia al sud-oest i l'Iran al sud-est. 
L'origen del territori comença històricament amb la Partició de l'Imperi Otomà que va ser un esdeveniment polític que va tenir lloc després de la Primera Guerra Mundial.
La partició va ser planejada des dels primers dies de la guerra, encara que els adversaris de l'Imperi Otomà, estaven en desacord sobre els seus contradictoris propòsits de posguerra. Després de l'Ocupació d'Istanbul per part de tropes britàniques i franceses, el govern otomà s'esfondrà completament.
Tot i això, la Guerra d'Independència Turca va força els antics Aliats a retornar a la taula de negociacions. Els Aliats i la Gran Assemblea Nacional de Turquia signaren i ratificaren el Tractat de Lausana el 1923, que consolidava bona part de les qüestions territorials.
La partició comportà la creació del Món àrab modern i la República de Turquia. La Societat de Nacions concedí diversos mandats a França hi ha el Regne Unit sobre Mesopotàmia i Paletina (que va ser posteriorment dividida en dues regions: Palestina i Transjordània. Parts de l'Imperi Otomà a la Península Aràbiga es van convertir en parts del que avui coneixem com a Aràbia Saudita i el Iemen.
Seguidament, la nostre història arriba al punt del succés del genocidi armeni, que va ser un conjunt de matances i deportacions massives de la població armènia de l'actual territori de Turquia efectuades per l'Imperi Otomà entre finals del segle XIX i 1915.
La finalitat que es buscava era l'eliminació física del poble armeni als territoris de Turquia. Es considera que va haver-hi un milió i mig de morts i un milió més de deportats en el que es coneix com la diàspora armenia. En l'actualitat, l'Estat turc no tan sols nega oficialment l'exsistència històrica del genocidi armeni, sinó que sosté que la població turca va ser la víctima real de les matances per part dels armenis.

Altres mites en el teatre d'Espriu: Ester i Fedra

Espriu, bon coneixedor de l'antiguitat clàssica utilitza sovint elements de la literatura i mitologia grega i romana. Espriu, però, també era un bon coneixedor de la literatura bíblica. No és estrany,doncs, que a la seva obra aparegui elements d'aquestes dues tradicions. En aquesta entrada he nnvestiguat quins són els mites de Esther i de Fedra i de quina manera els incorpora Espriu a la seva obra. 

FEDRA

Fedra és un personatge de la mitologia grega. 
Fedra era una princesa cretenca, filla de Minos i de Pasífae, i germana d'Ariadna. Va ser raptada per Teseu, després d'abandonar aquest a la seva germana Ariadna, per casar-s'hi. D'aquesta unió van tenir dos fills: Acamant i Demofonte.

Fedra es va enamorar del que era el seu fillastre, Hipòlit, fill de Teseu i la reina de les amazones Antíope, però Hipòlit va rebutjar les seves insinuacions, per la qual cosa Fedra, ressentida, el va acusar davant el seu pare d'haver intentat violar-la i es va suïcidar. Irritat, Teseu va lliurar al seu fill a la fúria de Posidó, qui va enviar un monstre marí que va espantar als cavalls d'Hipòlit, que va ser arrossegat i va resultar greument ferit. Artemis va revelar llavors que Afrodita els havia parat una trampa i pare i fill es van reconciliar abans que Hipòlit morís.

- En aquest aspecte la obra d'Espriu i el mite tenen en comú l'aspecte de l'amor entre mare/pare cap al fill/filla. Conegut com a complexe d'Èdip o d'Electra.

ESTHER

Esther era la filla de Abicail, de la tribu de Benjamí, una de les dues tribus que constituïen el regne de Judà abans de la seva destrucció pels babilonis i la deportació, l'any 597 , de l'elit del regne a les províncies de l'Imperi persa.
A la mort dels seus pares va ser adoptada pel seu cosí Mardoqueu el qual ocupava una funció administrativa al palau reial de Susa. El Rei Assuer va voler triar com a esposa una verge i Ester estava entre aquelles a les quals es va dur a la casa del Rei i es va confiar a cura de Hegaí el guardià de les dones. Va mantenir en secret que era jueva, com li aconsellà el seu cosí Mardoqueu. Esther va ser escollida per la seva bellesa i encant però sobretot per la seva discreció i prudència i es va convertir en la reina dels Medes.
Quan el primer ministre Aman, fill d'Hamedata el agagueo, un home ple d'intrigues, va decidir matar tots els jueus del regne per apoderar dels seus béns, principalment perquè Mardoqueu no s'inclinava davant seu com ho havia ordenat el rei. Quan se li va preguntar a Mardoqueu perquè traspassava el mandat real, ell declara que era jueu i per manament religiós no pot accedir a tal cosa ja que Aman (Haman) era descendent dels amalequites (agaguita, agagueo) i per tant enemics del Déu de Mardoqueu. Aman jura destruir als jueus per aquesta causa. Amman aconsegueix aprovar sota segell real un edicte d'extermini dels jueus  i es va distribuir a totes les províncies en diferents idiomes. Aman ignorava que Ester era jueva.
De conformitat amb la informació i el consell de Mardoqueu, Esther va revelar al rei el propòsit innocu del complot de Amán. La reacció d'aquest va fer que augmentés la còlera del rei i Aman va ser penjat. A petició d'Ester, el rei promulgà un segon decret autoritzant als jueus a defensar la seva vida en el dia que s'havia fixat per al seu extermini. A causa del edicte del rei i per por a Mardoqueu, que havia reemplaçat a Amman com a primer ministre els governadors i oficials de l'imperi, van ajudar als jueus a aconseguir una victòria total sobre els seus enemics. Les instruccions de Mardoqueu confirmades per Ester, van establir que els jueus celebressin anualment la festa de Purim, costum que ha continuat fins a l'actualitat. 

- En aquest aspecte veiem la baralla i el conflicte entre companys de poble i de pàtria, que viuen en el mateix territori però que tot hi així per un seguit de disputes superficials és barallen. En el cas d'Esther, aquesta, que podria ser la clau per solucionar el conflicte, es relaciona amb Antígona d'Espriu que, a diferència de la reina, no sobreviu quan mostra la justícia i intenta aplicar-la per la seva pròpia mà, desobeïnt a Creont.   

Antígona i el teatre contemporàni: Bertrold Brech i Jean Anouilh

L'obra d'espriu "Antígona" ha estat relacionada am dues antígones de dos autors contemporanis a Espriu. Brecht i Anouilh escriuen dues antígones amb les seves "peculiaritats". En aquesta entrada he fet una ressenya de la vida d'aquests dos personatges i de les peculiaritats de les seves antígones.


Berthold Brecht

(Augsburg, 10 de febrer de 1898 - Berlín, 14 d'agost de 1956) va ser un dels dramaturgs i poetes alemanys més influents del segle XX. Fou guardonat repetides vegades, tant a l'Alemanya de l'Est com a la de l'Oest, així com internacionalment.

Fill de Bertolt Friedrich Brecht i de Sofie Brecht, Bertolt va assistir a l'escola primària des de 1908, i a l'escola secundària a Augsburg fins el 1917. A continuació va començar a estudiar medicina, però va haver d'interrompre els seus estudis l'any següent ja que el van cridar a files com a soldat sanitari en un hospital militar durant la Primera Guerra Mundial. Durant aquest temps va conèixer a Paula Banholzer, la qual va donar llum al seu fill Frank. Tot fent de soldat alemany, en Frank cauria a Rússia durant la Segona Guerra Mundial.


L'Antígona de l'alemany Bertolt Brecht es publicà el 1947 i s'estrena a Zuric el 1948. Brecht situa l'acció al Berlín de 1945, a finals de la Segona Guerra Mundial, de manera que la coincidència entra la idea d'Espriu i la de Brecht és evident. Però si tenim en compte que Brecht és un dels autors que importa l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual com a nou model per a la renovació teatral de l'escena catalana, i que quan Espriu revisa el text, el 1963, sí que té a l'abast l'obra de l'autor alemany, i sí que podria considerar-se alguna influència de l'Antígona de l'obra de Brecht en la d'Espriu, sobretot perquè els canvis realitzats per aquest últim imprimeixen a l'obra una certa modernitat que no tenia el text inicial. Amb tot té el seu segell original i la concepció pessimista del món és el que pesa en la seva obra.


Jean Anouilh

(Bordeus 23 de juny de 1910 – Lausanne 3 d’octubre de 1987).
Escriptor francès, autor de nombroses obres de teatre, éssent la més cèlebre Antígona. Fill de pares basco-francesos residents a París. El seu pare era sastre i la seva mare professora de piano. A la seva adolescència va estudiar dret i va treballar en una agència de publicitat. Als 18 anys, va començar la seva vida teatral.
La seva obra més cèlebre és Antígona, una adaptació de l’obra tràgica de Sòfocles, va ser escrita al 1942 i representada per primer cop al 1944.

Antígona és una obra dels anys negres, quan França va ser derrotada pels exèrcits nazis i va caure en l’ocupació Alemanya.
El 1942 Anouilh residia a París, que estava ocupada pels alemanys des de l’enfonsament de 1940 i l’armistici. La república va ser abolida i reemplaçada per l’estat francès, sota la direcció del mariscal Pétain. Llavors França es va dividir en diverses regions: una zona lliure al sud; una zona ocupada al nord, sota l’administració del règim de Vichy; una zona d’administració alemanya per als departaments del nord i de la Pas-de-Calais, relacionats amb Bèlgica (zona annexionada al Reich: Alsàcia i Lorena ) sota el control dels alemanys; i una zona d’ocupació italiana al sud-est (Savoia).
Charles de Gaulle, negant l’armistici i el govern de Vichy, va fer una crida als francesos el 18 de juny de 1940 des de Londres agrupant així al seu voltant les Forces Franceses Lliures (F.F.L.). Va ser el principi de la resistència.

Pere Calders: Miracles i vida

La biografia Pere Calders té episodis ben singulars, dràmatics, curiosos...que, en aquesta activitat, hem plasmat en un Powerpoint.

https://docs.google.com/file/d/0B75PqL-_J6o1TU5UTFBUTmRUWmM/edit?usp=sharing

La "veritat veritable" darrera de l'anècdota

En aquesta activitat he triat tres contes del recull, un de cada part, n'he resumit l'anècdota, he indicat què s'hi amaga al darrera i, finalment, he afegit una justificació de perquè estan inscrits a la part corresponent del recull.

 L'any de la meva gràcia


Anècdota: Un home, neix amb el que és conegut com a un do, exactament una creu al paladar. Passen els anys i no hi troba cap utlitat. Un dia qualsevol, quan s'apropa Nadal, veu en una botiga una nina que li agrada molt per regalar-la a la seva filla, però no la pot comprar perquè els diners no li arriben. El botiguer li proposa una nina semblant però sense pintar, i el protagonista la compra. A punt d'entrar a casa, toca la cara de la nina i aquesta queda pintada per art de màgia amb uns colors molt macos i especials. Presenta el descobriment a la seva família i els deixa bocabadats. La seva dona el convenç per muntar una fàbrica de nines. L'inici del negoci és esperançador. La bona sort acaba quan apareixen al mercat unes nines austriaques, més barates. L'home, en un acte de desesperació, va a demanar protecció comercial al govern, però el funcionari li explica que les seves nines, tot i ser artesanals i màgiques, costen més de produir i en menor nombre, per tant no són rendibles.

Què s'hi amaga al darrera?: Avui dia el materialisme econòmic està per sobre de l'espiritualitat i predomina en la nostre societat, convertint els elements materials com un dels eixos de la vida dels éssers humans, deixant de banda la resta de coses. 

Part del recull: La imprevista certesa. Aquest conte es troba justament en aquesta secció del conte ja que ens mostra la sorpresa de la inversemblança. Calders en els contes d'aquesta part ens incorpora d’una manera inesperada fets, accions o situacions impossibles o fantàstiques que provoquen una certa sorpresa al lector. 


Cada u del seu ofici 

Anècdota: El narrador es troba navegant en alta mar quan parla amb el capità. Aquest li explica que tothom hauria de buscar l'ofici que el motivés, no com ell, que es va fer capità de vaixell per herència, però ell no té les coses clares amb la navegació i no està satisfet.El que realment hauria hagut de fer és dedicar-se a la rellotgeria que des de petit l'aficionava. Mentre naveguen, el capità li explica la importància que tenen els rellotges en el dia a dia de les persones. L'endemà el vaixell arriba a una illa on no eren esperats i, per tant, es dedueix que s'han perdut.

Què s'hi amaga al darrera?: La importància de tenir motivació personal per dedicar-se al que t'agrada i pel que realment tens motivació per fer bé. A més, ens introdueix un fet tant comú com el del temps i la importància que té aquest sobre el control de la vida de les persones humanes. 

Part del recull: Ver però inexplicable. En aquesta part del recull, en els contes hi ha una relació més directa entre tema i història i els elements fantàstics, si n’hi ha, estan sotmesos a la narració, al contrari que al primer bloc en què l’element fantàstic dirigia els relats.

Un crim

Anècdota: El personatge principal havia conegut una noia i volia prendre's el festeig amb calma, o així és com ho veia la tieta Purificació, qui anava punxant al noi per veure si acomplia la seva paraula. Ell ja no va poder més i un dia, al teatre, treu una destral i l'assassina. Al judici, el fiscal l'acusa d'homicidi premeditat, perquè havia comprat la destral per fer-ho i la va dur al teatre amb aquesta intenció. En canvi, l'advocat el presenta com un pobre home que ja no pot més i, a cop calent, mata la vella. L'advocat ho fa tan bé que el narrador surt absolt havent de pagar només una petita multa per escàndol públic.

Què s'hi amaga al darrera?: la llei és arbitrària, és a dir, l'absurditat portada a l'extrem d'alguns processos judicials. El fet que no sempre la llei sigui aplicada amb igualtat i justícia. 

Part del recull: L'escenari desconcertant. En els relats que formen part d'aquesta secció trobem històries mitjançant les quals es qüestionen i evidencien les contradiccions de les conductes humanes. L’autor transmet al lector a través d’un mitjà didàctic i entretingut, el conte, consideracions que tenen a veure amb el canvi dels valors humans, uns valors en crisi com a conseqüència d’una època de gran dificultat: la Guerra Civil i l’exili.

Els Arbres de Carner

En el poema de l'antologia de Carner titulat "Arbres" hi apareixen mitificades diverses espècies d'arbres. En aquesta activitat he buscat una fotografia de cada una de les espècies que hi apareixen amb les característiques que els atribueix Carner.

L'auró 

Bedoll 

Pi 

Freixe

Àlbers

 Desmai

 Om

 Faig

Roure